Torre de la Boatella

Informació per profunditzar

Exèrcit de Jaume I de camí a la Torre de Boatella.

Font:  "Camins, viles i castells en la crònica de Jaume I" (CD)

La torre de Boatella, també anomenada Bab Baytala Casa de Dèu o Casa d´Oració es tractava de la porta sud per a entrar a la ciutat de València, situada a l´encreuament dels actuals carrers de Cerrajeros i San Vicent Màrtir.
Per aquesta porta eixien les caravanes en direcció Dènia, Xàtiva i Alzira.

Actualment, amb una posició espacial caracteritzada pel seu ocultament entre      
l´urbanisme de la capital valenciana, es troba una construcció arquitectònica semi destruïda.

Dramatització 

Plaça Beneyto i Coll.
Font: elaboració pròpia

-Narrador 3:“A fosques, en silenci, armats i carregats amb els feixos de llenya, van eixir del campament i van anar acostant-se a la muralla” (pàg. 162).

-Cristià 6: Anem de pressa! Seguiu-me i anirem pel camí soterrat de la València mora.

-Cristià 7: Agafarem el tercer camí cap a la torre de la Boatella.

-Narrador 3:“El rei Jaume es feia guiar per uns homes que coneixien bé la terra i sabien anar de nit pels camins [...]van arribar davant una torre de València que es deia de la Boatella, que guardava el portal de la muralla que no havien aparedat” (pàg. 162).

-Narrador 3:“Els moros que guaitaven a la torre els van sentir, i es van voler defensar, però els ballesters del rei Jaume [...] començaren a disparar per tandes. [...] els moros [...] mentre s’ajupien per esquivar les fletxes els homes de rei Jaume podien sense perill apilar els feixos al peu de la torre. [...] tot seguit hi van punxar foc” (pàgs. 162 i 163).

-Moro 2:  S’escolten passos cada vegada més propers!

-Moro 3:  Mireu! Però si són els maleits cristians!

(els cristians s’apropen a la torre amb to decidit)

-Cristià 7: Agafeu les ballestes no quedarà cap moro en  peu! I la resta... Ràpid! Apileu la llenya!

-Cristià 6: Disparem als moros tot junts a la de 3: 1, 2 i... 3! 

(mentre els moros esquiven les fletxes, els cristians inicien el foc en la torre)

-Narrador 3:“Les flames cremaven tan altes i la calor era tan gran que ningú dels moros ni dels cristians podia acostar-se a la torre, ni tampoc passar per la porta, que era una brasa. Quan el foc va afluixar, el rei Jaume va fer dur amb poals aigua del vall, per apagar el caliu” (pàg. 163).

Torres de la Boatella.
Font: elaboració pròpia

-Cristià 7  (reprodueix les paraules de Jaume I):  “Digueu al vostre rei que, si vol salvar la vida, no em pot donar res que no siga la ciutat de València. Tot el que he començat, Déu m’ha deixat acabar-ho, i no me n’aniré mai d’ací mentre no tinta la ciutat. Si el rei de València es vol estalviar l’assalt a la ciutat, pel gran mal que seria per als seus homes, i dones i xics jo també ho vull així com ell, perquè de la vostra mort jo sentiria dolor. Penseu que València ja és nostra si volem, però m’estime més deixar-vos viure. Si em doneu la ciutat pacíficament, podreu anar segurs allà on voldreu, i sereu lliures. Penseu que, dels meus homes, els més voldrien l’assalt i el saqueig, i vendre-us com a esclaus pels diners que valeu” (pàg. 166).

(l’ambaixador va dubtar un temps i va respondre amb dignitat i resignació)

-Moro 2: “Si ho voleu, s’haurà de fer. No sé qui podria ara impedir-vos-ho. I encara podríeu fins i tot demanar més. Ningú de València fa compte de viure ja per molt temps. I vós només voleu la ciutat. Millor que no us agrade la nostra sang” (pàg. 166)

-Moro 3: “Entenc menys que no us interessen els diner que valem. Potser sí que teniu cor. El rei Zayyan us donarà València. A ell, i  a tots els meus, les riqueses se’ls tornen tristes als ulls de pensar que, morint, les perdran. Voldran, segur, donar-les a canvi de viure” (pàgs. 168).