Informació per profunditzar
 |
| Catedral de València. Font: elaboració pròpia |
l´eclecticisme artístic que ha tingut presència en la ciutat de València, va ser construïda durant els segles XIII i XV.
Fou bastida per marcar el territori cristià enfront del musulmà, sufragada per la burgesia local.
Els seus principals punts són: la porta de
l´Almoina i la capella de sant Jordi.
A mès a mès, la Catedral de València és la Seu dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I.
Dramatització
 |
| Plaça de la Mare de Déu. Font: elaboració pròpia |
 |
| Placa commemorativa. Font: elaboració pròpia |
-Narrador
4: “A la ciutat de València, l’església més antiga
i més gran es diu la Seu. La Seu és tota
de pedra bellament treballada, i aquesta seu té un campanar alt i fort—el Miquelet— el
cimbori, que l’ompli de claror per dins, i tres portes: la
dels Ferros, la dels Apòstols i la de l’Almoina, que també es diu
del Palau, i és la més vella de les tres. Al
capdamunt d’aquesta porta hi ha catorze caps de pedra: set
d’home i set de dona, i una llegenda molt vella
explica per què s’hi van esculpir els retrats d’aquells
personatges” (pàg. 9).
(plaça
de l’Almoina- porta de l’Almoina)
-Narrador
4:“[...] el rei Jaume I , en la nova terra, sentia
pertot la seua llengua i el vell Déu de sempre, aleshores, es va
adonar que encara no es podia dir poble aquella gent, perquè no hi
havia dones” (pàgs. 178 i 179).
 |
| Eclesiàstic consagrant la Catedral de València. Font: elaboració pròpia |
-Jaume
I: Demane tindre estància en
la terra valenciana. En esta terra tan bella vull alçar la
meua casa. Vida de plaer i de descans, ací el futur ens depara. València,
noble i formosa. Terra buida d’emocions de dones, no hem de seguir fent-la
pobre.
-Cristià 8: Jo, Maria, gran amiga teua no passaré més temps
ací. Cal buscar tantes dones com demanes.
-Cristià 10: Serà del meu nom com arribaran ací les més belles
flors. Floretes que nodriran la nostra terra d’evolució.
-Cristià 9: No dediquem més temps a l’exaltació
valenciana! Fem-la realitat.
-Cristià 8: Raó tens i no hem de perdre més temps.
-Cristià 9: Prendrem el camí tan prompte escoltem el
vostre avís, Jaume I.
-Cristià 10: Així serà!
-Narrador
4:“[...] va enviar a buscar a la ciutat de Lleida
set-centes fadrines per casar-les amb els seus súbdits i fer un país normal
i que pogués durar. [...]Els encarregats d’acompanyar
aquelles primeres set-centes mares en el seu viatge de Lleida a València van
ser set matrimonis amics del rei: els catorze caps de pedra de la porta del
Palau” (pàg. 10).
-Jaume
I: Per les torres de Serrans passa la
gent que ací aplega. Ara viurem entre nobles cases en un
miracle de bella terra. Una vida que, per fi... Pot fluir de forma certa. En un
bell paradís de la meua volguda... ¡València!
(sonen campanes de festa i la
ciutat se prepara per l’arribada de les set-centes mares de Lleida)
 |
| Caps de pedra de la porta de l´Almoina. Font: elaboració pròpia |
-Cristià 10: La terra de les flors ja ha arribat. Joves
mares que augmentaran el teu llegat.
-Cristià 9: Hem de celebrar-ho! Les campanes de la
Catedral repiquen iniciant la festa.
-Cristià 8: Pere, Maria i Bernat vestiu-vos amb els
vostres millors vestits que no arribarem al banquet d’invitats!
-Cristià 11: No perdem més el temps!
Ens esperen en els vanagloriats jardins del Parterre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada