Jardí del Parterre

Informació per profunditzar

 ...[al rei Zayan] tres coses li havien dat gran desconhor la una, de les galees 

    del rei de Tunis, que tan poc li han profitat; la segona, d´aquella torre que li havien 

    feita cremar; la terça, que veia tan gran host entorn de si...

Llibre dels fets, cap 269

Plaça d´Alfons el Magnànim.
Font: elaboració pròpia

La plaça d´Alfons el Magnànim, més coneguda com jardí del Parterre, es tracta d'un dels referents més importants de la capital valenciana.

El jardí del Parterre va començar a construir-se en l'any 1850 sobre una de les places més importants de la ciutat (la d'Aduana) però no va ser fins a la instauració de l'escultura o estatua eqüestre de Jaume I a l'any 1891.

D'antuvi hi estava emmarcat per quatre fonts de les quals, després de la riuada de 1957,  tan sols es va conservar la dedicada al rei romà Neptú. 

           Dramatització 

Escultura de Jaume I.
Font: elaboració pròpia

Escultura de Jaume I.
Font: elaboració pròpia

-Narrador 5: “Aquell rei Jaume I que conquistà València va ser dels bon guerrers i dels valents del món.  [...] Son pare, el rei Pere, no s’estimava gens la reina, muller seua, Maria de Montpellier, i l’avorria tant que no en tenia prou de preferir altres dones a la seua, que encara es negava a estar-se mai al costat d’ella, i no consentia ni veure-la tan sols de lluny” (pàgs. 12 i 13). 

-Cristià 12: Nostre senyor hauríeu de pensar en descendència... No ha hagut bon rei que sense descendència baronívol ha sigut perpetuat en el temps per tothom.

-Pere el Catòlic: Raó no et falta fidel súbdit. Però l’avorriment és tant que el llit no s’ha compartit.

-Cristià 13: No voldria ofendre-vos en dir que de Maria hauríeu de tenir un fill.

-Pere el Catòlic: De Maria no hauria fill mai. Però prepareu l’habitació principal que d’aquesta nit l’assumpte no escaparà. Plors infantils s’escoltaran d’aquell que després de nous mesos del seu ventre naixerà.

-Cristià 12: Ho prepararem tot a la seua conformitat. Aquesta nit vindran les glòries del cel que sense resistència et faran tenir bon parer.

(un dels dos cristians va anar a preparar tota l’habitació mentre l’altre no va dubtar en parlar amb Maria)

Detall de l´escut de Jaume I .
Font: elaboració pròpia

-Cristià 13:  Senyora. Hauríeu de pensar en tenir descendència... No ha hagut bona reina que sense descendència baronívol ha sigut perpetuada en el temps per tothom.

-Maria de Montepellier: Sabut està. Debilitat ha estat la meua persona davant del meu marit...

-Cristià 13:  No  cal cap resignació senyora. A la foscor... Darrere del matalàs, de segur,  vindrà l’embaràs.

-Maria de Montepellier: Amb honestedat s’espera que aquesta nit es sembre un fruit cerimoniós que en créixer... ¡Ningú puga fer-li front!

 (rodejant la escultura de Jaume I en el jardí del Parterre)

-Narrador 5:“Li posaren de nom Jaume, i més avant, quan va ser rei en compte de son pare, digueren el ‘Primer’, perquè va ser el millor príncep del món en armes i cavalleries. [...] tenia mot gran la cara, vermella i flamenca, el nas llarg i ben recte, i gran boca, ben feta, grans dents belles i blanques, que semblaven perles, es ulls de olors mesclats, i bells cabells rossos semblants a fil d’or; tenia grans espatles i llarg cos, i rim, els braços grossos i ben fets, belles mans i llargs dits, les cuixes grosses i les cames llargues i rectes, i grosses a mesura, els peus llargs i ben fets” (pàgs. 19  i 20).

Placa commemorativa de Jaume I.
Font: elaboració pròpia

-Narrador 5: “Tot el temps de la seua vida va ser una aventura extraordinària, plena d’emocions i de victòries. Tant l‘acompanyà la sort que els guerrers que amb ell anaven al combat creien que Déu l‘havia fet nàixer, perquè ningú que no hagués estat ell no hauria sabut acomplir una conquesta tan difícil com era la de Mallorca i València poblades de moros valents, destres en totes armes i entesos més que ningú en l’art de la guerra” (pàg. 12).